QUARTA XERRADA: ALBERTO GARCIA.
El darrer dimecres, 12 de maig, va tenir lloc al Sabath la quarta xerrada organitzada per la nostra plataforma REACCIONEM.
La xerrada va estar a càrrec d’Alberto Garcia, membre de la plataforma SOS Ribalta, un home senzill que amb la intenció de preservar el Parc Ribalta i defensar els seus ideals es va posar en vaga de fam durant 19 dies acampat al costat de les obres del Parc Ribalta, amb una tenda de campanya menuda i un sac de dormir.
La presentació la va dur a terme Vicent Grau, membre de la nostra plataforma i amic de l’Alberto Garcia.
Abans de fer la presentació del ponent, Xavier Molina, membre de REACCIONEM, va llegir el comunicat que la plataforma havia elaborat al respecte. Es tracta d’un escrit de recolzament i reconeixement a la iniciativa i el gest d’Alberto Garcia. També posa de manifest la mancança de sensibilitat i, fins i tot, el menyspreu de totes les institucions i els mitjans de comunicació de Castelló.
Vicent Grau va presentar Alberto Garcia com un home compromès amb els seus ideals, un home valent, lluitador des de fa molt de temps i solidari amb els més desfavorits.
En la seva intervenció, Alberto Garcia, va expressar la seva gratitud per poder estar amb nosaltres i va comentar de forma clara i concisa els motius que el van portar a la vaga de fam.
Alberto es defineix a si mateix com un defensor a mort de la natura i de l’univers, i en aquest sentit, no entén de cap manera la destrucció d’un espai verd, d’un parc emblemàtic de la ciutat de Castelló en ares a la idea d’un fals progrés.
Va manifestar que el troleibús, que al cap i a la fi és un autobús normal i corrent, ni era tan necessari per a la ciutadania de Castelló, ni, per suposat, el seu traçat havia de ser el que es va dissenyar originalment trencant el tan estimat Parc Ribalta.
D’altra banda defensà amb vehemència que el parc és de tots els ciutadans i, per tant, les autoritats locals no són qui per decidir la seva destrucció. Seguint amb aquesta línia estava d’acord amb la possibilitat de convocar un referèndum per saber l’opinió dels ciutadans de Castelló i fer-la valer. Aquest argument es fa més sòlid davant les vora 25000 signatures arreplegades per a la paralització de les obres i les desviament del traçat per tal de protegir un jardí catalogat com a Bé de Interès Cultural.
Ens va explicar com van transcórrer els dies al parc i la solitud que va sentir durant el dies que va estar de dejú. No va trobar el recolzament que esperava, ja no tant per part de les autoritats locals que tenia clar que no el tindria, més bé de la gent del poble que no va reaccionar de la manera més adient. Tampoc els mitjans de comunicació van estar a l’altura de les circumstàncies, ni tan sols van anar a veure’l i donar-li suport.
Es va posar malalt i va haver de ser assistit pels serveis mèdics que no va cridar ell, va instar l’alcalde de Castelló a què ho fes. Davant les pressions familiars i dels companys de la Plataforma SOS Ribalta, i per no fer-los sentir responsables si alguna cosa greu li hagués passat, va decidir abandonar el dejú, 19 dies després d’haver-lo començat sense haver aconseguit el seu propòsit, la paralització de les obres al parc. Tot i això, té clar, que ho tornaria a fer sense cap mena de dubte. Igualment té clar, que amb una concentració nombrosa de gent es pot aconseguir encara la tan desitjada paralització.
Personalment, pense que Alberto Garcia va despertar simpatia entre els assistents a la xerrada. Les seves explicacions eren clares i senzilles d’entendre i tan plenes de raó que resultava molt difícil rebatre cap dels seus arguments. Ho tenia clar i , estava convençut de la poca pràctica democràtica dels nostres governants. Tot un personatge lluitador i malgrat tot, il·lusionat amb que algun dia es pogués produït un canvi al govern de Castelló.
En acabar la seva intervenció, Vicent Grau va explicar la situació actual de les obres del Parc Ribalta i va obrir el debat. Els assistents van preguntar dubtes al respecte, van manifestar els seus pensaments i les seves opinions davant un tema que a totes i tots ens produeix llàstima i d’altra banda, rebuig a unes maneres de fer les coses inexplicables, llunyanes de qualsevol sentit comú més enllà de la tossuderia i de la mancança de pràctica democràtica dels nostres governants.
