Des de la seua creació, en REACCIONEM, ens vam proposar recolzar aquelles iniciatives compromeses amb la millora de la participació ciutadana i de la qualitat democràtica de la nostra societat. Una de les primeres causes que vam abraçar va ser la defensa de la integritat del Parc Ribalta i, per tant, hem estat fent costat a la plataforma SOS Ribalta. Dintre d’aquest temps, si hi ha una cosa que ens ha mobilitzat i ens ha preocupat, sense cap mena de dubte, ha estat la vaga de fam d’Alberto García. Aquesta iniciativa, aquest gest, pel que suposa de generositat, d’oferiment personal, ens ha compromès i commogut. De fet, la naturalesa d’aquesta acció, pensem, supera qualsevol discussió sobre la seua possible oportunitat o conveniència.

Ara que han passat ja uns dies des de que Alberto va deixar la vaga, tal vegada, és el moment de valorar, el que ha estat o, millor, el que ha mostrat aquesta experiència. A banda de la solidaritat i simpatia que ha despertat per part d’un grapat de ciutadans, el que ens ha evidenciat és la cara més insensible, i la falta de visió, de moltes de les nostres institucions i dels seus responsables.

Som conscients que, en gran mesura, l’èxit d’aquest tipus de reivindicació depèn de la difusió que de la mateixa es puga fer. És per això que, el recolzament, la presència dels representats públics, de les institucions socials i polítiques, junt a Alberto en els moments clau, haguera estat la millor garantia de triomf. Però això, no estat així, i de fet la vaga de fam no ha tingut ni bon tros el ressò, la transcendència mediàtica que mereixia. La societat de Castelló, lamentablement no s’ha compromès amb aquesta campanya, no ha respost a la invitació per mostrar-se solidària amb Alberto i per defendre el que el Parc Ribalta representa.

Ara bé, que l’Alcalde de Castelló ignore i menyspree la vaga de fam, (no es va dignar ni tan sols a contestar a la missiva que li va adreçar Alberto) ens provoca rebuig, pel que té d’arrogància i supèrbia, però....no és l’Alcalde, aquest Alcalde, i el que ell representa, part del problema? no són ells els que van a atemptar contra el Ribalta?, en definitiva, són objectiu de la protesta. Així doncs quina altra cosa es podia esperar, no?.

Reflexionant sobre la paraula tradició, podríem establir una lleugera aproximació basada en els següents aspectes. A totes les tradicions hi ha una clara referència al passat – més o menys llunyà – i el seu pes està assolit per romandre a través del temps marcant normes i costums que perviuen de generació en generació. La seua defensa, així com la seua valoració vindria donada per representar una influència real per a tots, per impregnar les nostres vivències i tota la nostra vida i el nostre món.

Si pensem des d’aquest punt de vista en la paraula tradició, hi ha suposades tradicions que serien d’un rang inferior del que se’ls atorga conscient o inconscientment. Aquestes englobarien des de les tradicions festeres de tot tipus a les diferents esglésies i creences religioses que poblen el món.

  Sembla mentida l’arrelament de certes conductes “festeres” justificades en una suposada tradició.

   La tradició –gran paraula– encobreix hàbits que no haurien de ser tan necessaris per a poder viure i divertir-se. Si hi ha gent que justifica les corregudes de bous, el parany, els bous embolats i tot el que suposa el maltractament d’animals pel dret del costum em pareix que eixa gent està mal acostumada.

   Acceptant una antropologia mínimament sensata de l’espècie humana, segons alguns autors, l’home es fa home quan decideix matar els animals. És a dir, tenim la nostra dosi de crueltat –el fet de matar– assumida com espècie (no cal dir-ho entre els homens). Però era el fet de matar per a alimentar-se o la posterior utilització d’animals domesticats per al treball i la guerra, mai en funció del divertiment, mai. N’hi ha tradicions que no són tan antigues com semblen.

Entrevista realitzada pel programa Hoy por Hoy Castellón, de Ràdio Castelló Cadena SER.

El progrma el condueix Alberto Suarez, i el dijous dia 11 de setembre de 2010, al voltant de les 13:20, van emetre l'entrevista que havien realitzat als nostres companys Joan Beltran i Xavi Molina.

Si vols escoltar l'entrevista, fes clic ací.